Vull que siguis tot lo dolç que puguis.

Saps una cosa? Que la vida pot ser tot lo dolça que tu vulguis. Depèn de tu, només de tu. Endolceix cada paraula per petita o insignificant que sigui, però això si, les sacarines no valen. Perquè vull que em parlis, que em parlis tot lo dolç que puguis. Vull que gràcies a les teves paraules corri el risc de ser diabètica, de tenir càries i que per això se'm caiguin les dents. Vull que siguis dolç,  vull que per culpa teva em pugi el sucre, la tensió. Morir d'un còlic, d'una sobredosi de xocolata. És més vull que tu siguis el meu xocolata amb llet, amb ametlles, pur o blanc, amb galetes ... Que em seduesquis com la més dolça temptació. Ja que no tinc força de voluntat ni autocontrol vull que siguis encara més dolç i que em besis i així menjar-te. Vull que em deixis amb la mel a la boca. Saps una altra cosa? Que si ets dolça amb mi escapa, corre perquè ets el meu temptació i acabaria saboreandote fins devorarte del totdevoran-te.

Lifehouse♥

Així va el món.

Per aquells que varen dir: no m'agrada i varen acabar junts i enamorats. Per la gent que es deixa influenciar, per laquella que no diu el que pensa. Per tots aquests amics que un dia et varen dir: ets el meu millor amic i ara no saps res d'ells. Per aquells amb qui parlaves i ara ni et miren a la cara. Per tots amb els que confiaves plenament i et varen defraudar. Pels que es preocupen per tu i pels que només et posen verd. Per tots aquells que alguna vegada es van riure de tu. Per tots els mentiders i per aquells que et diuen: t'estimo sense de veritat sentir-ho. Per tots ells un aplaudiment, així va el món.

Madurar?

Alucina. Somriu. Fes que la gent s'aturi al mig del carrer i et gravi, que et pengin a youtube, que es riguin, que s'ho passin bé veient. Cracy, Torna't tocat de l'ala i si cal parla amb les cabres. Digues el que primer se't passi pel cap, corre. Sal desorvitada, . Desmelenate, fes-te pentinats estranys. Que cony, no et pintes, posa't bocavajo i puja de pressa, veuràs que enrredada. Camina com els coixos, imita als endarrerits. Passa-t'ho bé, tararea qualsevol cançó. Ve darrere dels coloms, salta al sofà, tira les coses a terra però això si, sense voler. No llencis els leggins, abujeratss molen més. Colat al bus sense dissimular. Que et treguin fora de classe. Tots sabem que en el minut cinc ja no hi ha ningú amb la ment alla. Riet de tu i ¿si caus? doncs et rius més. Resvala en educació física i queda't oberta de cames. Els Deures? deixa'ls per més tard, però això si aprova. I, en tecnologia? Fes mejunges, pintatela roba, .Aprofita les últimes setmanes, que l'any que ve serem més grans. Diuen que madurem, però ¡que cony! Qui ha els setze és madur? Qui? Menteix als teus pares, vés de festa, fica't en embolics petits o grossos: És igual, però tu fica't. No estiguis conforme amb res. Queixa't, total no et faran cas. Aprofita al màxim, que tot això es passa ràpid i quan no ens adonem serem madurs. Uns sosos, sense imaginació ni sentit del ridícul. Que ens tinguin enveja, perquè ser immadurs mola. I equivocar-se, fer les coses malament milers de vegades i estar com una regadora encara mola més.

Visca la ignorància i la immaduresa!

Taylor Swift

Tot és una farsa dolorosa.

Girat. Fes que no pasa res, que ets sorda. Torna't a l'altre costat i fingeix que no has vist res, que no t'has  adonat. Saps dissimular. Creute-ho, enganyat fent veure que te trobes bé. Somriu, exagera el teu riure només perquè et vegin, només perquè els fotri. Però quan no mirin entristeix, plora. Així i seguiràs dient que no et passa res, que estas bé. Els mires des de lluny, amb ràbia. Aniràs a la recerca d'altres, només per oblidar. Perquè vegin que estas bé rient amb ells a riallades i només perquè et mirin, perquè et observin. Sentiràs això, alguna cosa realment estranya. Una gran pressió i encara més aquella ràbia. Que et reconcomerá, que et ara infeliç. Viuràs en un món, on ni tu t'ho creuràs. Mentides i més mentides. Somniaràs amb qui et va fer mal, amb qui et va fer plorar. Sabràs de sobres que no val la pena, que no s'ho mereix però tot i així et menjaràs el cap. Aquesta mirada, aquest somriure, la cosa que ell va dir. Tot et semblarà dirigit a tu, tot sobre tu. Comencaràs a transcendir, a imaginar a somiar, a plorar amb totes les cançons. Serà ja una mica monòton, això d'estar bé. Però algun dia la monòtona acabarà, i eficaç, deixant enrere els draps bruts i les mentides. Portes aguantant durant molt de temps, mossegan-te la llengua, comptant fins a deu. I saps que estas farta, que segueixes enamorada, que et reconcom les entranyes. Potser l'orgull o potser és una altra cosa, però hauràs d'admetre abans o després que estas malament. Portes així força temps i segueixen passant les setmanes. Ara estas millor, però encara queda aquesta cosa, aquesta mentida, tota aquesta falsedat. I vull que em creguis, perquè cada dia siras poc a poc més feliç, fins i tot et riuràs, somriuràs. Possiblement ja ho hauras oblidat per llavors i ja de ni el seu nom et recordaras. Creguis o no seguiràs mentint, perquè encara que estiguis bé, res s'oblida o almenys del tot.