Torna a ploure;

En el meu món fa temps que esta ennuvolat, que fa vent, que plou. Jo pensava que sovin que anaven  passant els dies el temps aniria a millor. Però aquesta vist que no. Segueix tenint fred encara que no fa gaire vaig tenir  calor. I sí precisament ahir va ploure i vaig pensar que potser el demà estaria serè o almenys simplement ennuvolat. Estic equivocada, vaig estar equivocada. L'avui és ennuvolat, molt ennuvolat i plou. Torno a tenir fred, a sentir la pluja veient com cau lentament, com es va mullant tot. I aunque no cregui que això canviï encara queda l'esperança que el demà almenys estigui un poc menys ennuvolat.

Aprofita-ho

Possiblement desitgis estar a dalt de la Torre Eiffel i veure l'alba. Potser en el centre de Nova York menjant un gran gelat. Potser passejant pel centre de Londres. Disfrutant en les vegas. Sentirte la reina a Beverley Hills. Ballant amb la fama a Holywood, cantant a Estats Units. Però la realitat és que aquestes aquí i no queda més remei que conformar amb veure l' alba des del balcó de casa teva. Menjar-te un gelat a Mac Donal's. Passejar per Palma. Gaudint en l'Ocimax. Sentint que ets la reina de ca teva. Ballant amb els teus amics, cantant en un sigstar. Així que aprofita-ho, perquè tampoc està tan malament.

Vull sentir-me feliç, és més, em sento feliç.

El meu cavall.

Pujada al meu cavall vaig cavalcar quilòmetres, parant de tant en tant a descansar. Parant en cert lloc, sense saber on anar ni cap a on em dirigia. Passaven les hores, passaven els dies. Van passar setmanes i encara no sabia cap a on. Jo, anava recta, de front. Potser, arribaria a qualsevol lloc. Al principi anava trista, confosa però al cap de poc temps vaig a agafar-li el gustet. M'agradava i no era soletat, si no, meravellós. Cada paisatge, els ocells, el sol. Vaig començar a riure, a somriure. Era feliç, era lliure. Vaig tardar a trobar el que cercava, però el que importa era que ho havía trobat. Sí, això era l'important, ho havia aconseguit. Era preciós, com sempre l'havia imaginat, com ho havia somiat. Una caseta al camp i amb ell, a qui jo volia tant, a qui jo estimava. Em referia al meu cavall, el qual va cavalcar quilòmetres per mi. El que em va fer sentir, una cosa tan inexistent com irreal però fantàstica. No va durar molt, va caure malalt i lamentablement va morir. Però no estic trista, al contrari sóc feliç. És un bon record que perdurarà durant anys, sempre aquí al meu cor.

Només som persones;

Només som persones i el que sentim, només sentiments. Dels quals nosaltres només sent persones, no som culpables. Tampoc els entenem i només som cruels. Només són tortures, només excuses per no assumir les culpes. Només sent persones, podem arribar a sentir. Només amb mirar, s'encén. Només aquesta sonrrisa que intentem dissimular. Sent només nosaltres, els únics que no ho acceptem, el que ens mentim. Només pel que diran. Només patir per patir podent donar la cara. No només no som conscients, sinó que no ens adonem. Només sense voler passa. Però només nosaltres que som persones, no sabem veure que la culpa no és de ningú. Perquè només és una cosa, que nosaltres no estem capacitats per saber.I de aquesta cosa ningú es culpable.

Decisions.

De vegades prenem decisions, unes són bones i d'altres, no tant. Però sempre seran decisions i potser et penediràs. Podràs pensar, menjan-te el cap dia rera dia i no arribaras a cap costat. Sentiràs pressió per part de gent. et absorveran i fins i tot pot ser que et mengin el coco. Opinen, et dan consells, et guien per un camí o un altre. Però finalment tu seràs qui decideix ara. Tú, que aniras fins un camí, fins un altre i això si sempre confosa. Et preguntaràs si aquest era el correcte, si t'has equivocat. Et varen dir: segueix al teu cor i sabràs la resposta.Yo vaig seguir al meu i la resposta va ser una decisió, i no precisament  la més acceptada. Et desesperes  i tot per una maleïda decisió. Com diu la paraula decisió o la prens o la deixes. Però això si ,tú decideixes

Morint a l'acte

Fa mal  veure com cau el cel i sentir aquesta angoixa, aquesta pressió aclaparadora. Sabent que et prem, que et comprimeix poc a poc. Desmoralitzant sentiments. Desbordant aigua, pensant fredament. Fugint a grans passos, evitant aquest sofriment. Sagnant de dolor i potser agitada. Vagant  minuts, vagant paraules dites. Començant a cops de cap. Esgarrapant parets, fen-te mal. Maleint a cada sospir el no haver-te cosit la boca. El no haver-la farmada fort. Estrangulándote en la nit, en el dia. Mantenint-la recta, mantenint no tornar. Sospirant després vidres, evaporant aquell calor, escrivint sobre ell. Caient des del més alt, traspassant núvols. Aterrant bravament sobre la mar. Empassant tota impotència. Morint a l'acte.